La cultura popular, va lligada -com no- a la Història, per
tant, s'ha comportat al llarg dels segles de manera cíclica com altres
tants aspectes de la nostra existència. Les guerres, l'economia, la
situació política tenen el seu reflex en les tradicions. El
segle XIX, sense anar més lluny, es caracteritzà per la
pèrdua dels costums. En canvi els primers tres quarts del segle XX
han sigut, amb els seus alts i baixos, d'un tímid reviscolament. A
les darreres dècades, amb la mort del dictador com a fita, la situació
canvia. Comença un nou moviment de recuperació més decidit,
que ens fan intuir per al segle XXI una clara tendència a l'alça
en el retrobament dels nostres costums.
La nostra societat ha conegut a les darreres dècades,
un increment espectacular en matèria sociocultural. S'ha passat d'unes
tímides setmanes culturals a programacions anuals i estables. Les
poblacions sense casa de la cultura són poques. La participació
de les dones en els moviments socioculturals és cada vegada més
decidida. Els premis literaris s'han multiplicat. La implicació de
les associacions de pares i mares, ha afavorit l'increment en l'oferta d'activitats
extraescolars. El concurs Ligori Ferrer ha hagut d'eliminar la segona categoria,
perquè el nivell dels grups de teatre és alt. Cada vegada sabem
més sobre indumentària valenciana. El nombre de falles augmenta
amb el temps. Els llibrets de falla mai havien tingut un nivell tant elevat.
Tenim més bandes i més escoles de música. Ja no hi ha
festa sense tabalet, dolçaina, danses o correfocs. Les
trobades d'escoles s'han implantat amb força. S'ha recuperat la Visitatio
Sepulcri. Fins i tot el repicar de les campanes, els tocs de sempre, no es
perdran.gràcies al gremi de campaners.
En fi, no cal ser una llumenera per vore com per als valencians i les valencianes,
la nostra consciència com a poble, la nostra implicació social
i el respecte a la cultura pròpia és cada vegada major. I a
tot açò cal sumar-li el moment econòmic en què
vivim per acabar d'entendre la situació. No és el mateix l'economia
d'una família mitjana d'ara que la de fa cinquanta o cent anys. Nosaltres
gaudim actualment d'una mitjana econòmica molt superior a la que disposaven
els nostres majors. Comprar uns determinats materials, una vestimenta, pagar
quotes, anar de sopar o fer un desplaçament, és més
fàcil ara que mai. En resum, al segle XXI fer cultura popular està
totalment al nostre abast.
És en aquest moment històric, en aquest
context, que un grup de gent hem decidit recuperar una de les tradicions
valencianes més antigues i oblidades; la moixiganga, muixeranga o
dit d'una altra manera les torres humanes.
|
|
|
Actualment a terres valencianes, a més de les poblacions que mantenen
la tradició i de la nostra colla saforenca, tenim notícies
que a Sueca, Carcaixent i a la mateixa ciutat de València estan començant
moviments per recuperar les muixerangues. Però de les colles consolidades
la més propera a nosaltres és la de l'Olleria, ja que recuperaren
“el ball dels locos” l'any 1996. Aquest consistia en un ball de carxots (bastons)
i una torre humana que tenia lloc el dia de la festa dels “locos”, tradició
que s'hi va mantindre fins els anys 30. Les persones de més de 80
anys encara recordaven la música i la recuperació va ser relativament
senzilla.
A la Safor els descobrirem el juny de l'any 97 a la Trobada d'escoles
en valencià a Rafelcofer, l'actuació va impactar en un grup
de gent, embrió del que és “La Construcció de la Safor”.
Assabentats del que havia passat a l'Olleria encetarem un procés de
recerca pels arxius, amb l’ajuda de Jesús Alonso i de Gabriel Garcia
Frasquet trobàrem documents del segle XIX amb referencies a moixigangues
i decidirem recuperar la tradició. L'estiu del 2001 començàrem
a actuar amb els locos per tal d'aprendre les tècniques, tant les
més arcaiques com les més evolucionades. Per la tardor començàrem
a assajar a la Safor, pels parcs públics, i convidant
a participar-hi a amics i amigues el grup va créixer.
Aleshores vàrem buscar un lloc més adient. La
solució va vindre de la mà de la Fundació Esportiva
Municipal de Gandia. El 2002 ferem un taller a la Tobada d’escoles en valencià
a l’Alqueria. . A les festes de Bellreguard, en la processó
de sant Miquel férem la nostra presentació junt
al també arcaic ball de la forca. Uns dies més tard per la
fira de Gandia presentàrem la nostra colla al Palau Ducal, enlairant
unes figures en honor del patró sant Francesc de Borja i recuperant
127 anys després la tradició. No era la primera vegada que
a Gandia tornaven les torres humanes després del 1875., Els
Xiquets de Valls ja ens van visitar per festes el 19 de setembre de 1969,
essent alcalde Juan Lorente Garcia i al 2001 la Nova Muixeranga d'Algemesí
va participar al correllengua. Però una torre humana feta per gent
de la comarca pensem que no s’havia vist des del 1875 en que va participar
un “Bayle de la mojiganga de veinte individuos y un niño del gremio
de albañiles.”
|
|