Una muixeranga sense ball.

Després de recuperar les torres humanes, érem molt conscients de que ens faltava un element per fer un ball de Valencians complet, la part coreogràfica. No tenim cap referència - al menys de moment - sobre els balls que executaven els nostres obrers de finals del XIX abans de fer la torre. Mirant altres poblacions que conserven la tradició podem observar que hi ha prou diferències d'unes muixerangues a altres. Amb tots aquests dubtes al cap, ens assabentarem per Gabriel Garcia Frasquet de l’existència a Bellreguard del Ball de la Forca, un ball ancestral que es va perdre després de la guerra civil i als anys vuitanta es va recuperar per tornar-se a perdre al cap d'uns anys. D'aquesta manera ens posarem en contacte amb l’ajuntament de Bellreguard per vore si els balladors de la forca estarien disposats  recuperar de nou el ball unint-se a la muixeranga en un mateix acte, com en un vell ball de Valencians.

Un ball perdut.

El ball de la Forca de Bellreguard es creu que originàriament seria un ball guerrer que amb el temps, o amb el canvi d'activitat dels guerrers a camperols, va substituir les armes per unes eines de treball, les forques. El ballaven uns camperols que en arribar del camp es posaven el seus millors saragüells i anaven al carrer. Es ballava en honor a sant Miquel, patró de la població i va resistir fins i tot la pressió de la segona república sobre les manifestacions religioses. Els balladors de la forca continuaren ballant sense la presència física del sant. Conten les persones majors que anaven a la porta dels magatzems de taronja que hi havia a la població i pels carrers de Bellreguard cantant i demanant la 'voluntat' per fer-se amb els diners unes paelles on estava tothom convidat. Els dansadors formaven dues files enfrontades i ballaven en múltiples de quatre. Executaven un total de set coreografies o cobles i una darrera anomenada Rondó Final. Un d’ells feia de cantor i abans de ballar-se cadascuna de les cobles, entonava una cançó amb esperit recaptador que era contestada pels balladors al temps que picaven a terra amb les forques.

           Cantor                                             Resposta                                
Amb forca i en saragüells                    I _en _ sa _ ra_ güells
hem arribat a estos dies                      A_es_tos_di_es
que es moga la voluntat                      Vo_lun_tat
fent-los quatre “tonteries”                                                           
que es moga la voluntat
fent-los quatre “tonteries”                   Ton_te_ri_es

Les cobles, ballades totes amb la mateixa peça musical, originàriament s'havien executat al so del tabal i la dolçaina, però l'any 1941  - quan ja s’havien perdut tant amb el ball, com la tradició dels nostres instruments autòctons - va haver una mostra de “Coros y Danzas” al Teatre Principal de València. Als balladors de la forca se'ls insistí per a que participaren d'aquest moviment de recuperació i instrumentalització del balls populars que fomentava el regim del moment. La desmoralització i la passivitat d'aquests homes va ser tan gran que acabaren anant a ballar un grup de dones de la secció femenina, les quals no tingueren cap problema en posar-se els saragüells. El mestre Esparza fill de Bellreguard va fer la adaptació de la partitura per a banda de música. Aquesta ens ha arribat a les nostres mans gràcies a Genoveva Escrivà que la va saber guardar.

Dues recuperacions

Geno, mestra de música i dansa, ja havia recuperat el ball als anys vuitanta i es va entusiasmar de nou amb la possibilitat de recuperar La Forca. Es va fer una crida als antics balladors i s'apuntaren a repetir l'experiència a més de Geno, Vicent el cantor i Benito aquesta vegada amb la seua filla Anna. Per part de la construcció completarem la formació amb Nida, Joansa, Toni, Roger i Salva. Amb la direcció de Geno assajarem per tornar a la processó de Sant Miquel el Ball de la Forca i recuperàrem en una primícia comarcal per a la gent de Bellreguard la moixeranga, amb el só del tabalet i la dolçaina. La partitura va ser arranjada pel gran dolçainer Frederic Santamaria i així, poguérem oferir el ball i la torre seguidets, amb els nostres instruments autòctons, com en un antic ball de Valencians, un luxe per a qui sàpiga apreciar el nostre costumari valencià.

I continuem

De les set cobles originaries actualment només en ballem tres. La Primera Cobla es possiblement la més ancestral ja que les forques xoquen i recorda un ball de bastons. La Segona Cobla incorpora passos clàssics de dansa valenciana. I la Tercera Cobla recorda els moviments de la forca en el procés de separació del gra de la palla. Les altres quatre estan en procés de recuperació. Finalment executem el Rondó Final que serveix per tancar les altres coreografies. Amb un ritme musical més ràpid es formen unes arcades amb les forques i passem per dins de manera alterna convertint-se les dues files en un cordó que acaba rodant per formar un cercle. Finalment s’eleven les forques i s'ajunten  en senyal d'unió.

El ball de moment, només és pot vore a Bellreguard el dia de la processó del patró i el ballem abans de la eixida del sant, després durant el recorregut, obrint la processó i ballant de tant en tant una de les cobles amb el Rondó Final, així successivament fins que s'arriba a la plaça i tornem a ballar de nou les tres cobles i el Rondó Final. Després de cada rondó es forma una torre per part dels membres de 'La Construcció' que van alternant figures diverses, en tancar l'actuació a la plaça s'executa un repertori ben divers i espectacular de construccions humanes.