Articles de Salvador Vila publicats a la revista saforenca 15 díes
_________________________________________________________________
Primavera, Trobades i Corpus.
La colla La Construcció
de la Safor, férem l’any
2002 a l’Alqueria de la Comtessa el nostre primer taller de
tècnica
muixaranguera en el marc incomparable de la Trobada d’Escoles en
Valencià. Només
amb dos anys hem eixit al carrer en més de vint ocasions. Sant
Miquel a
Bellreguard i la Fira de Gandia formen part de la nostra
història. Igualment a
les Trobades esperem col·laborar sempre que pugem. Així
ho fan a la Ribera o a
la Vall d’Albaida les muixerangues d’Algemesí i Els Locos de
l'Olleria respectivament.
Per això estenguérem el 22 de maig a Almoines, on el CP
Sant Jaume organitzà la
trobada d’enguany. Modèlic centre educatiu, capdavanter en
l’ensenyament en
valencià i escola de les nostres primeres enxanetes, Aroa i
Laura.
El fet de posar-se les persones verticalment unes d’amunt d’altres, ha
estat al
llarg de la història una constant. Les torres humanes d’indrets
tant distants
com ara Croàcia, l’Índia, Filipines, Itàlia,
Alemanya o Marroc, ho fan palès. A
Almoines, tenim també una tradició que sol acabar en una
construcció: El Pal
del Pollastre.
A la muixeranga participa gent de totes les edats i és
més fàcil de fer del que
sembla. Sabem que el seu origen és pagà, com altres
tantes tradicions. Però el
fet d’integrar-se en un ball de carrer igual d’itinerant que les danses
processionals, sumat al gran esplendor que va tindre als segles XVII i
XVIII va
provocar que la tradició s’exportara. Així no és
gens difícil trobar-la
encara a Euskadi (mireu el pòster
que hi
ha al Lizarran de la plaça dels Apòstols),
Castella, Extremadura o
Catalunya. A les comarques de Tarragona va evolucionar donant un
resultat nou:
els castells.
Dels documents històrics que coneixem, un reflexa perfectament
l’esplendor
passat. L’any 1798 l’Ajuntament de Sueca demana permís a
Capitania per celebrar
la processó de la Mare de Déu de Sales. Diu així: ”... delante de la
procesión, a corto espacio de su Cruz, vayan dos o tres Danzas
(...) con Torneos
y Mojigangas, como se hace en
essa Ciudad de Valencia y en la Processión
del Corpus, en las de sus
parroquias, en la procesión de Nuestra Señora del
Carmen y en otras particulares...”. El text, a més
d’aclarir-nos quines
eren les processons d'aquell temps, ens diu que no hi havia
processó a la
ciutat sense "Torneos y Mojigangas" (tornejants i muixeranga).
Sobre València i els tornejants però, parlaré en
altre moment.
Centrant-nos en el Corpus, el 1264 el Papa Urbà IV encarrega a
Sant Tomàs
d’Aquino la litúrgia de la festa. L’Eucaristia, com és
sabut va lligada a la
Setmana Santa -el fet de passar-la a finals de primavera possiblement
va ser
per substituir altres festes paganes-. Les seues arrels es perden en
l’edat
mitjana, en el Renaixement es consolida i durant el període del
Barroc arriba
al seu màxim esplendor. A finals del XVI amb la Contrareforma i
especialment
amb el Concili de Trento, viu gran impuls com oposició a les
tesis protestants
sobre l'Eucaristia. Barreja d’espectacle pedagògic i
cristianitzant és a l’hora
una mostra viva de l’estructura social jerarquitzada. El poble
analfabet, a més
de visualitzar els personatges de la Bíblia, participava d’un
espectacle on es
recordava de forma clara qui ostentava el poder i qui era el vassall.
Sabem que ja al 1419 (i amb anterioritat) es celebrava a Gandia.
Però la
informació que tenim és sobre tot dels segles XVIII i
XIX. El Corpus, la
Setmana Santa i les festes patronals eren aleshores les més
importants. Es
conserven documents que esmenen els balls executats al llarg del temps
pels
diferents gremis. De tots, voldria destacar-ne tres: els dels
Cavallets, molt
lligat a l’origen dels "Moros i Cristians". El dels Diables,
precursor dels Correfocs. I la Muixeranga, la qual, com ja he dit
evolucionà en
Castells. Tres grans festes amb origen en els antics balls. Tres balls
que es
ballaren a la ciutat.
El segle XIX, època de grans canvis, es caracteritza
també per la pèrdua dels
costums. Després en els primers tres quarts del XX, es produeix
un
reviscolament tímid junt a una pervivència
simbòlica. Amb la democràcia i la
llibertat d’associació comença un nou moviment de
represa. A Gandia la processó
havia perdut el seu esplendor, fins i tot els Nans i Gegants van
desaparèixer. La
recuperació d’elements del Corpus li la devem al grup de danses Trapig,
que més tard també recuperà els balls al Corpus de
Beniarjó.
Els Nans de Gandia però han tornat de la mà del grup de
dansa Roís de
Corella, qui darrerament organitza els balls a la processó.
Espere que aquesta
ciutat amb fama de pixavina no tarde massa en construir uns Gegants
propis i no
calga llogar-los fora, com es fa actualment.
La colla La Construcció de La Safor
ens hem sumat amb molta il·lusió a aquest
moviment de recuperació que arranca al darrer quart del segle XX
i continua
decididament amb el XXI. Per això enguany la nostra muixeranga
obrirà el Corpus
de Gandia. Si voleu recuperar tradició, podeu escriure’ns a:
correu@construccio.com.
O bé venir als assaigs que fem al Poliesportiu de Gandia els
dissabtes a les 18
h. Una alternativa divertida i socioeducativa de passar la vesprada de
dissabte. Ànim! i apinya’t amb nosaltres.
Primer taller a la trobada de l'alqueria El pal del pollastre a Almoines
Sueca,
València, muixerangues i tornejants.
Com hem vist a l’article anterior publicat en aquesta mateixa revista,
als
documents antics, junt a les muixerangues sovint apareixen els
tornejants. Ball
executat per homes de classes benestants que simula l’enfrontament
entre uns
cavallers armats amb unes llargues i fines vares. Sempre al ritme de la
percussió, demostren una precisió i destresa envejables.
Al fragment de
sol·licitud que vaig citar, és veu clar que Sueca l’any 1798 anava a traure davant la processó, entre
d’altres, tornejants
i muixeranga. També a València ciutat, en eixa
mateixa època els dos
balls obrien la majoria de processons. Si voleu vore’ls, a
Algemesí, encara mantenen
la tradició. A principis de setembre participen muixerangues i
tornejants, junt
a d’altres balls, d’una mateixa processó, totalment recomanable,
la de
A
En certa ocasió estava jo en una tertúlia poètica
i l’amic Alex Rocher em va
advertir sobre la menció de muixerangues i tornejants en una
poesia de Teodor
Llorente. Es tracta de "Cartes de Soldat" on un militar ferit a la
guerra de Cuba escriu a sa mare. Explica com un capellà va a
visitar-lo tots
els dies i li demana que parle de la seua terra. Aquest és el
fragment:
Lo bon Pare me pregunta
per les festes que ahí se fan;
li conte albades, col·loquis,
processons, castells i balls.
Els carros de l’enramada,
els donçainers, tan templats,
els jocs de la moixiganga,
els passos dels tornejants.
Teodor Llorente, va nàixer al carrer de Serrans de
València el 1836. El famós
"Poeta Llorente" que tants carrers te dedicats, va ser un dels
capdavanters
de
Era evident que alguna cosa més devia d’haver quedat a la
literatura de l’època.
Així vaig trobar també una referència en una altra
poesia de Llorente,
anomenada 'Lo tabalet'. Els versos reflecteixen el diàleg entre
un vell que
està al llit morint-se i el seu net. El moribund li demana al
jove que toque i
li explica com ell, amb vuit anys va rebre de son pare un tabalet i com
li va anar
el primer dia que va tocar al carrer.
La gent ¡com omplia balcons i finestres!
¡Quants passos ballaven, seguint als seus mestres,
de flocs plens i randes, los vius tornejants!
¡I que moixigangues formaven tan destres,
als muscles dels joves muntant els infants!
"Lo tabalet" inaugura la segona part de la segona edició del
llibret de versos escrit en 1885 i aparegué publicada en
l’Almanac de Las Provincias.
El poeta tenia aleshores 49 anys. Llorente sense deixar de banda la
vessant
culta de la llengua, va saber tractar determinats temes amb un
llenguatge senzill,
és el que s’anomena dins de la seua obra,
Per tant podem afirmar que a la ciutat de València del 1885
(trenta-dos anys
després del document de Sueca) encara hi havia entre la
població el record d’aquestes
tradicions, això si no és que encara tenien lloc.
En quant a Sueca, la memòria encara perdura hui en dia.
És feren muixerangues i
tornejants fins els anys 40's del segle XX. La muixeranga
d'Algemesí ha anat a
Sueca en més d’una ocasió a la processó de la
patrona. Hi ha una escola on tots
els anys el professor de formació física, fa amb els seus
alumnes en hores
lectives una muixeranga com a gimnàstica. Gent de Sueca que viu
a Catalunya i
Balears participa en les colles castelleres. El Casal Jaume I organitza
tallers
de tècnica muixaranguera. En quant al Ball dels Tornejants,
encara queda una
persona que el sap ballar, el va aprendre de son pare que era
tornejant. Si
mireu el llibre Sueca 1881 - 1980 de Ignasi Mora i J. M. Borja, a la
pàgina 56
podeu vore una fotografia de l’època de Llorente (molt
probablement ell devia
d’estar allà d’espectador). Son els Tornejants de Sueca actuant
a València, a l'Exposició
Regional de 1909, aquella del Himno Regional que composà
un altre Suecà,
el mestre Serrano. Crec que un dia d’aquests Sueca ens donarà
una sorpresa.
Tornejants de Sueca a L'Exposició del 1909
(Cortesia d'Ignasi Mora)
Els Bojos de l'Olleria (1ª Part)
A l’antiga Roma ja es celebraven unes festes del que s’anomena inversió social; les Saturnals i
Les Festes de Bojos tal i com les coneixem ara, tenen un origen medieval. Eren també rituals d’inversió social. Un dia a l’any es capgiraven tots els valors i els marginats tenien el poder a les seues mans encara que fora tan sols per vint-i-quatre hores. Els Bojos es permetien excessos que eren fortament reprimits la resta de l’any, les extravagàncies i irreverències eren habituals. Tiraven coets i farina, proclamaven bans impossibles de complir, declamaven diàlegs i versos satírics. Cobraven denuncies per anar-se’n de dinar. Moltes vegades eren anomenats Locos, un eufemisme que semblava menys ofensiu. La festa va ser prohibida al segle XVIII i s’ha recuperat a Ibi, Sogorb, Jalance i Sellent. A Gandia sabem que un ajuntament de farsa obria les festes, el que ara coneguem per Tio de
A l'Olleria (Vall d'Albaida) es celebrà fins els anys 30. Ací els Locos realitzaven també una dansa que finalitzava amb la construcció d’una torre humana. Sovint rematava la figuereta - l’enxaneta recolzant-se amb el cap, enlairava els peus a dalt del tot - . També bevia vi d’una bóta abans de baixar. La presencia de balls i muixeranga fa pensar en un replegament de diferents celebracions. Ja hem vist anteriorment con amb el temps decaigueren les nostres tradicions i molts balls eixiren de les processons per anar a parar a altres festes del calendari. Així passà a Titagues on
Els Locos al 1717 en una cavalcada
(cortesia del Ball dels Locos de l'Olleria)
Els Bojos de l'Olleria (2ª Part)
Com vam
vore a la foto de
l’article anterior, els Locos vestien a ratlles i duien a la
mà un
carxot -pal cobert de pell de conill farcida de llana- que xocaven
com en
un ball de bastons. Sabem que per paréixer més
estrafolaris es posaven pedaços
a la roba i les calces de distint color a cada cama. A més, a
les vetes de les
espardenyes es penjaven cascavells. Plantaven també una barraca
de branques al
mig de la plaça, on tancaven a qui els pareixia. Allà els
donaven a beure i els
feien pagar una denúncia, diners que servien evidentment per
pagar-se el dinar.
Característiques prou comuns a totes les festes de bojos.
Després d’haver fet un repàs a la història dels Locos
de l'Olleria, anem
ara a vore com es van recuperar els elements festius que hui perduren.
La que
va ser fins els '70s la festa gran,
L’origen d’aquest retrobament l’hem de situar al 1995 quan alguns
membres dels Escoltes
Sant Jordi de l’Olleria van assistir a una trobada a Mallorca, A la
part lúdica,
s’organitzaren tallers on cada grup mostrava les tradicions del seu
poble. Un
agrupament va fer un taller de tècnica castellera. Aquesta gent
jove tornà a
l'Olleria amb la mel a la boca. La sorpresa va arribar quan de
casualitat es
van trobar documents sobre el Ball dels Locos. A l’Olleria
s’havien fet
torres humanes cada any, fins 1918 i continuaren apareixent
esporàdicament fins
els anys '30. Persones de més de 80 anys encara recorden el ball
i la música
que s’interpretava. Més tard, de la mà dels Locos
naixeria la nostra muixeranga
La festa és el divendres 23 de juliol a les 20:30 hores des de
l’església
Parroquial i fins
Els 'Locos' fent la figuereta
Muixerangues de setembre I (festes patronals)
Amb aquest, son ja cinc articles
fruit de la col·laboració entre
S’acaba
el Juliol i ve l’agost, un mes
de calor, de vacances i sobretot de festes. Un bon moment per
apropar-nos a
Silla –per exemple- a vore Els Porrots. El 6 d’agost es celebra el
Santíssim
Crist, festa major de la població, dia que s’executa aquesta
dansa guerrera.
Junt als Porrots hi ha documentada als segles XVIII i XIX una
muixeranga que
actualment no es balla. Podem anar
també a Xiva on
els dies 17,18 i 19 es corre davant del Torico, després
de les curses es
balla acabant amb una torre humana. Sense canviar de comarca
arriba el
darrer dimecres
Igualment és un bon moment per
assistir a jornades castelleres. Vilanova, l'Arborç i Vilafranca
celebren les
Festes Majors. A
En altres dates de setembre cal tindre en compte la processó de
Sant Miquel a Bellreguard
(enguany el 23) amb
Però sobretot, com ja he dit, el vuit de setembre és un
bon dia per anar-nos-en
a vore balls i torres humanes a Algemesí, Forcall,
Peníscola o l’Alcúdia, si és
que podem acudir a tot a l’hora. En els pròxims articles
parlarem més
àmpliament de cadascuna d’aquestes quatre poblacions amb muixerangues
de
setembre i una altra que no toca enguany però cal recordar;
Titagües.
El
Ball dels Locos actuarà a Tarragona
Muixerangues de setembre II (Forcall i Peníscola)
Hem fet un repàs a l’agost i hem vist com el 8 de setembre,
celebració
del naixement de
Gràcies a l’aportació del membre de
Una altra torre amb versets, la que te lloc a Peníscola
(El Baix Maestrat). En aquesta
ocasió la processó és en
honor a
Muixerangues de setembre III (Algemesí)
Si hi ha alguna població on la
muixeranga estiga arrelada i associada a la festa patronal, és
sens dubte
Algemesí. A més, la música que l’acompanya ha
esdevingut un símbol per al
nostre poble. Aquesta població de
La Mare de Déu de
Les
processons s’inicien la nit del dia 7 de setembre amb la de les
Promeses i continua el dia 8 amb
En l’actualitat també es celebra anualment una trobada per primavera a Algemesí, on participen de les dues formacions autòctones junt a d’altres muixerangues vingudes d’arreu de la península, així com diverses colles castelleres de Catalunya, que com ja sabeu son "filles" de les muixerangues valencianes. Al pròxim article finalitzarem el recorregut de les Marededéus trobades amb Titagües, Sueca, l’Alcúdia.
Muixerangues de setembre IV (Titagües, Sueca, l’Alcúdia)
«Per
Tampoc podem obviar parlar de Sueca i de
A l’Alcúdia (Ribera Alta) també es venera una
Marededéu trobada, la de
L'Oreto. El dia de la processó, cap a les 18 hores ja s’han
aplegat tots els
balls a l’hort de Manus, a les afores del poble. Allà reben la
imatge de
Al pròxim número acabarem el setembre amb la
processó de sant Miquel a Bellreguard.
Recordeu que els articles ja publicats estan a www.construccio.com a
l’apartat
"articles".